Anit em feren plorar / Opinió: Enric Blay

0
263

Asesinato AtochaLa Sexta va emetre anit un reportatge sobre els assassinats del despax laboralista de Atocha, el 24 de Gener 1977. I per primera volta, el vaig vore complet, i em feren plorar, com cada vegada que hem recorden eixos moments d´amargura, plegats d´intolerancia i brutalitat adoctrinada, sustentat per una dictadura basada en reprimir i castigar a tot sospitos de ser d´esquerres, tant per els organs gubernamentals o be per els paramilitars, tant se val.

Quanta intolerancia, despreci a la diferencia, sadisme, manipulació de l´història. De vegades em pregunte com podiem resistir-ho. L’elaboració de panfletos i les enrramades al carrer, actes de protesta no permitida, les nits sen se dormir, les reunions clandestines, arriesgant contínuament la vida, sen se importar-te massa les consequencies. Centenars de militans fusilats, assassinats o be empressonats per lluitar en favor de la democracia. Preferir morir torturat abans de confesar el nom dels companys que conformaben la celula (tres o quatre persones máxim) era lo normal. Cualsevol error era fatal. Valor, disciplina férrea i plena disposició al risc, eren les característiques d´eixa militancia. Aixó era ser militant del P.C.E.

Tots els que tinguerem el honor de militar en el P.C.E. contribuirem a que este recuperara i guanyar-ha un gran respete. I nosaltres ens ferem millor persones. El paper juat per els comunistes i el sacrifici que aixo va suposár, els demócratas d´hair i d´avuí, no deberíen oblidar-ho mai. Fou uns temps molt dur per a tots i especialmente per als comunistes, massa dur per a la resistència humana.

Els de Força Nova buscaben en el despax laboralista de Atocha al sindicalista de CC.OO. i trovaren als advocats del P.C.E. assesinant-los a tots, cumplien l´orden, de qui que mai s´ha permitit averiguar. Atoxa és el símbol de la lluita, resistència i combat a la dictadura franquista, pero també de l´intolerància, de la malaltía d´un temps i d´un país, que encara no a aconseguit recuperar-se del retroces multidisciplinar que el cop d´estat del 36 va causar. A Madrid. Mes de 100.000 persones, puny en alt, i milers de corones, conformaren el funeral d´acomiadament de Enrique Valdevira. Angel Rodríguez. Luis J. Benavidez. Francisco J. Sauquillo i Serafí¬n Holgado. Cinc simbols per la llibertat que n´oblidare mai.

Enric Blay i Tomas

Laboralista i ex sec.general de CC.OO. La Ribera Alta

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here