Alzira: La cultura emergeix a la Vila / Opinió: Aida Ginestar

0
321

art-al-carrer-spanish-aida

Si tenim en compte que el present article el signa la regidora de Cultura d’Alzira, podem trobar lògic que, a primera vista, el lector considere pretensiós el títol que encapçala aquest escrit. Sobretot, si qui ens llig se n’adona que fa uns dies el nostre consistori va presentar una nova edició, i ja en van vint-i-huit, dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. Guardons que al llarg dels anys han consolidat a la nostra ciutat com a capital de la literatura en valencià, i aquesta afirmació, sí que de ben segur, ningú la qualificarà de pretensiosa, almenys si a la matèria de certàmens literaris al País Valencià ens referim.

Evidentment, en aquest darrer any i mig escàs de legislatura, no hem inventat l’activitat cultural a Alzira, i com a prova la contesa literària a la qual acabem de fer esment. Premis que, per cert, en aquesta edició amplien el seu número a set gràcies a la convocatòria del I Premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat. Però, cauríem en un greu error si pensem que la cultura del segle XXI pot tancar-se dins de les cobertes d’un bon llibre, en les parets que alberguen les converses d’un sopar literari, en les butaques d’un edifici teatral durant una ocasional mostra de teatre o en els bisos que un auditori demana al cantant de moda del moment. L’element clau de la cultura dels nostres dies és el de la connectivitat. I posar, des de la regidoria de Cultura, que tinc la responsabilitat de coordinar, l’accent sobre aquest factor ha estat decisiu per a aconseguir que emergisca, d’una vegada per totes, el potencial cultural d’una ciutat que en poc de temps s’ha convertit en un dels referents de l’oferta cultural del País Valencià.

A l’hora de parlar del concepte connectivitat dins de la cultura del segle XXI, hem de fer-lo des de dues vessants: la constant recerca de la connexió amb els orígens que batega al cor de la cultura de hui en dia, i la relació de les institucions públiques amb l’entusiasme dels diferents agents socials i culturals.

La cultura és filla del poble i les seues arrels les trobem en la necessitat pregona que té l’ésser humà de compartir la seua sensibilitat artística o bé de manifestar la urgència per consumir producte artístic. La cultura en la seua gènesi és un exercici popular, de connexió entre les persones, com més millor. Per tant, deixant polèmiques a banda, no ens pot estranyar que els acadèmics suecs hagen fallat en favor de Bob Dylan a l’hora d’atorgar el Premi Nobel de Literatura, igual que tampoc ens haguera resultat rar que ho haguessen fet amb Leonard Cohen o amb Brassens, amb Boris Vian, amb Brel, amb Moustaki o am Fabrizio de Andrè al seu dia, perquè el senyor Zimmerman ha sabut connectar d’una manera súblim a milions de persones de totes les generacions a partir de l’element primigeni de la cultura: la poesia i en el seu format més popular, la cançó.

Però, no cal viatjar a Suècia per a il·lustrar aquesta teoria, ni recórrer a cap cantant nord-americà. Sense anar més lluny, l’exemple el tenim a casa nostra amb els Sopars Estellés. Sense dubte, el gran fenomen cultural dels darrers d’anys a la geografia valenciana. Un entrepà, unes ensalades, la beguda que preferisques i a escoltar o a recitar els versos del poeta del poble. L’èxit d’aquets sopars són una mostra ben clara de la deriva cap a la connectivitat amb els seus orígens que s’ha imposat a la cultura del nostres dies. Enguany, a Alzira, hem optat, a partir de la senzillesa, que no hem d’oblidar que és la clau de l’èxit d’aquest fenomen, per apropar encara més la figura d’Estellés al seu hàbitat, que no és altre que el poble, amb una setmana farcida d’activitats com ara, entre d’altres: la presentació de llibres, la projecció de pel·lícules documentals o la pedagogia amb els infants, a més d’un concert de cloenda a càrrec de Pau Alabajos al bell mig d’una cèntrica plaça. El resultat no pot rebre un qualificatiu menor: excel·lent.

Continuem, doncs, amb aquesta tesi. Si la connexió amb el que és popular, amb les arrels, és el factor fonamental de l’activitat cultural del moment, què pot ocórrer si s’organitza un concert on actue un grup com La Fumigà que compta amb un repertori de cançons, amb versions de temes de rock en valencià i amb temes propi que han popularitzat, una formació sorgida de les bandes de música? I si, a més, comparteix cartell amb La Raíz o conjunts com Aspencat i Assekes que canten en la llengua que fem servir per a somniar, per a estimar, per a pensar, per a la intimitat…? La resposta esdevingué la passada nit del 8 d’octubre a Tullell; 7000 persones ballant i cantant al so dels acords d’aquests músics. Un èxit que posa aquesta iniciativa a l’alçada dels mítics concerts de les Festes de Sant Bernat de fa ja uns quants anys, quan Alzira rebia als cantants més populars del moment, però amb una característica que el destaca sobre aquells concerts ja perduts en la memòria del temps, per a omplir-lo de gom a gom, no calia la força mediàtica de qui actuava, ni les fortes campanyes de potents discogràfiques i mànagers, sinó la connectivitat amb les arrels de la nostra cultura.

“No calen glamurs ni entitats financeres quan les paraules són justes i les accions vehements”. Aquestes van ser les paraules que Joanjo Trilles, president de la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters, va pronunciar en la presentació del XVII Aplec de Dolçainers i Tabalers que tinguérem el plaer d’acollir el passat 15 d’octubre. I no li faltà raó a Trilles, aquest aplec és una acció més que exemplifica el nostre discurs, que si més no és el que es desprén de les seues sàvies paraules, l’eix de les nostres polítiques culturals. 900 dolçainers i tabaleters, 60 colles voltant Alzira i milers d’alzirenys experimentant amb la cultura. Un altre triomf.

Per tal d’abastir aquesta desitjada connexió entre cultura i arrels, l’espai no és un element baladí. El públic no sols interiotzarà més l’experiència cultural si aquesta es desenvolupa en un entorn conegut i proper, sinó que la gaudirà com a una vivència única. L’Open Natura que se celebra des del 23 d’octubre pretén complir amb aquest objectiu, a banda d’intentar articular una sèrie d’accions la fi de les quals és estudiar i potenciar les relacions entre art i natura, emprant com a marc el paratge de La Murta. Exemples positius en experiències d’aquest tipus en tenim uns quants, podem ressaltar el cas de Carrícola, una població de 97 habitants de La Vall d’Albaida que rep milers de visitants els caps de setmana atrets per l’exposició d’art Camins de l’Aigua instal·lada a la seua muntanya.

En un sistema cultural cada vegada més obert i amb unes interaccions més complexes, en el moment de treballar el concepte de connectivitat es fa imprescindible explotar les dinàmiques de connexió entre l’Ajuntament i els diferents agents culturals de la ciutat i del nostre entorn més proper. Alzira ha de promoure una política cultural que genere sistemes de col·laboració i treball conjunts entre els agents i els equipaments de diferents escales i sectors. A la nostra localitat, tenim la sort que hi convergeix un gran nombre de creadors, de col·lectius, d’associacions, de grups de recerca, d’equipaments públics i privats, d’espais de producció independent, de programes educatius, d’estudis, de publicacions… Les dinàmiques de connectivitat han de servir per incentivar, per mantenir, per reforçar i per consolidar les xarxes existents al voltant de la gran quantitat d’agents en els sectors culturals de la ciutat, i també per crear-ne de noves.

Fruit d’açò és la programació d’activitats que mantenen, al llarg de tot l’any, el moviment cultural alzireny a una velocitat de creuer. Els concerts, gairebé setmanals, i la major part de les vegades protagonitzats per artistes locals com en la campanya  Somriu als Parcs, o els que oferim al nostre auditori: la Mostra de Teatre Amateur, les múltiples exposicions que s’oferten, les xerrades, els col·loquis, les presentacions de llibres… I la novetat que ha encapçalat el present curs cultural El 1r Festival d’Arts al Carrer amb espectacles de dansa, d’animació, de circ, de teatre familiar, de carrer, de pintura… Esdeveniment que la crítica qualificà de festa major teatral a Alzira per l’animada resposta de públic i d’ambient que obtingué durant els dos dies que durà el festival, i que tenim pensat repetir durant els propers anys.

El desenvolupament cultural, en definitiva, exigeix tenir en compte, almenys, cinc dimensions: la llibertat dels individus i les comunitats per expressar-se —la llibertat cultural en una ciutat diversa—; les oportunitats dels creadors per desenvolupar totes les seves potencialitats i projectar-les —la ciutat creativa—; la riquesa i la varietat d’agents i d’actors culturals en un equilibri entre mercat cultural i espai institucionalitzat per la cultura —un ecosistema cultural dens i productiu—; la preservació de la memòria a través del patrimoni acumulat —la ciutat en el temps—, i finalment, la preservació de l’espai públic com a lloc de trobada, diàleg i intercanvi —la ciutat és espai públic. I aquestes han de ser les dimensions que es projecten i s’han de projectar a l’oferta cultural d’Alzira.

Estem convençuts  que al model de sostenibilitat, que fins ara es creia format només per creixement econòmic, igualtat i equilibri ambiental, s’hi ha d’afegir una dimensió cultural. Ja no es pot entendre el desenvolupament sostenible d’una societat sense tenir en compte aquest pilar: la diversitat, el patrimoni, la creativitat…, elements bàsics per a la vida d’una persona i elements bàsics de les polítiques que tenen èxit a les ciutats capdavanteres. I Alzira, ho ha de ser.

Aida Ginestar

Regidora de Cultura

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here