El Cotif, els sarahuis i els drets d’un poble / Opinió: Xavier Espanya

0
202
La selecció sarahui ficà anit punt i final al seu primer Cotif
La selecció sarahui ha deixat el seu segell al Cotif

El Cotif Promeses d’enguany es quedarà, per sempre, en el record de 14 xiquets sarahuis que han gaudit d’intenses emocions mai viscudes, en un torneig futbolístic que atrau, com ningú, a les joveníssimes promeses del futbol internacional.

A l’Alcúdia s’han trobat amb la solidaritat dels participants, cas del Malilla, que el primer partit els va regalar pins, gorres i sudaderes.

També amb l’amarg sabor de la derrota, però el que mai oblidaran será la única victòria abastada en este trofeu. Així mateix recordaran les magnífiques instal.lacions de la Ciutat Esportiva, res a veure amb la pols, les elevades temperatures i les pedres del desert amb les que topeten, habitualment, durant els partits que disputen al Sahara més àrid d’Algèria.

Quan regresen a Tinduf, a primers de setembre, portaran en les seues maletes les imatges dels equips rivals, del baló rodant a la perfecció per la gespa artificial, de la jugada que pogué acabar en gol i especialment de la solidaritat mostrada pel Cotif i per les famílies d’acollida gràcies al programa «Vacances en Pau».

Els xiquets sarahuis viuen amb intensitat el futbol gràcies als televisors i al seu coneiximent del castellà; es saven els noms de la majoria de les estrelles del futbol español; Iniesta, Suárez, Messi, Cristiano Ronaldo…, als que intenten imitar descalços en el desert amb una pilota desunflada.

Ahir, després de perdre davant el València el darrer partit del Cotif, sentiren, com qualsevol xiquet, la ràbia i la impotència d’haver perdut, però acceptaren esportivament la derrota i felicitaren els rivals al final de l’encontre.

«Estan acostumats a perdre» digué el company Carles Senso que ha sigut l’autèntic responsable de la participació dels xiquets refugiats en el torneig. Però després de tants anys i amb el deute que té amb ells la seua antiga mare pàtria, ja va essent hora que guanyen, no un trofeu de futbol , sinò tots els drets negats al poble sarahui.

Al menys el Cotif els ha tractat com un equip, com una selecció diferenciada, en pla d’igualtat, amb tot els drets i obligacions com la resta dels participants.

Xavier Espanya / Riberaexpress

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here