Retornar el nom de Soler i Estruch / Opinió: Leonardo Giménez

0
125
Eduardo Soler i Estruch

Fa uns pocs dies, el diari Levante-EMV, edició de Ribera, duia la notícia que l’Ajuntament de Carcaixent ha aprovat per, unanimitat, una moció del regidor Carles Albert, en la qual es reclama a l’Ajuntament de Castelló la restitució del nom d’Eduard Soler i Estruch al premi local de narrativa, que el mencionat consistori ha substituït pel de Villanueva de Castellón. Soler i Estruch, professor, escriptor prolífic en temàtiques populars en la nostra llengua era un mestre, en tots els sentits de la paraula, i per això va ser reconegut en molts àmbits educatius i culturals. I era del poble on li posaren el seu nom al premi literari de narrativa i ara l’Ajuntament del seu mateix poble li l’ha llevat. Una mirada a la seua biografia, al seu currículum i a la seua dedicació a la docència, al valencià i a la divulgació de la d’aspectes importants de la cultura valenciana ens mostren la solvència intel·lectual del personatge, que va nàixer en 1912 i va faltar en 1999. A més, va dedicar bona part de la seua obra, en llibres, articles, comunicacions, etc, a la Ribera, i era, sens dubte, un un dels més destacats escriptors de la nostra comarca de l’època de la postguerra i temps posterior. A més de gran coneixedors dels clàssics de la literatura castellana, va ser un dels pioners, després de la guerra espanyola, del conreu de la nostra llengua, el valencià. L’Ajuntament d’Alzira li té dedicat un carrer, així com altres pobles de la comarca. Tenia, entre altres reconeixements el de Fill Adoptiu de Carcaixent i nombrosos guardons de diversa procedència. Per què l’Ajuntament del seu poble de naixença li retira el nom del premi literari, després de molts anys dient-se Premi Soler i Estruch, i 15 anys després de la seua mort? No era un home que haguera provocat cap polèmica ressenyable, en tot cas, era un intel·lectual lliurepensador sense vel·leïtats rellevants cap a ningú. La prova és que ajuntaments de diferent signe polític el tenen reconegut. El resultat immediat d’eixa supressió del seu nom en el certamen literari del seu poble va ser que els membres del tribunal qualificador del premi van dimitir, una bona bufetada a eixa decisió. I ara la corporació municipal del poble on va viure la major part de la seua vida, alça la veu en senyal de protesta per eixe fet. L’Ajuntament de Carcaixent està presidit per Lola Botella, que és del mateix partit que els/que han pres la desafortunada i frívola decisió, i en ares del reconeixement que els mereix Soleriestruch (aixina firmava els seus llibres), demana que es repare eixe error. Com tots sabem, l’alcaldessa carcaixentina, a qui aprofite estes línies per a felicitar-la, com a tot el Ple carcaixentí, no és ninguna política de vies alternatives, incertes o subversives. Segurament és tot el contrari i no ha dubtat a donar suport a una proposta que deu considerar correcta, perquè culturalment la veu/veuen justa. L’Ajuntament de Castelló ha actuat d’una manera poc reflexiva en este cas, perquè si ho ha fet reflexivament, encara pitjor. Tots els ajuntaments tenen dret a posar els noms que considerem més adequats a les seues activitats, actes, vies públiques, llocs, etc., tot tenint en compte tradicions, història, coneixents, consensos i més variables, però ¿quina necessitat hi havia d’este canvi? Vam poder llegir fa unes quantes setmanes que com que “uns havien fet el que havien volgut els que ara governaven podien fer el que volien també”. Quin argument és eixe? L’alcalde castelloner, Salvador Álvarez, ha declarat que consideren que posar-li al premi nom del poble ho veuen més adequat. Certament moltes justes literàries es denominen com la ciutat o població que les atorga, però des del principi, i no se’n coneixen massa canvis que puguen resultar polèmics i motiu de controvèrsia innecessària i evitable. Però suprimir el nom d’un personatge destacat, quan no hagut ni n’ha motiu a la disputa, és un tema delicat, del qual cal fugir, si no es vol crear malestar innecessari. De vegades hi ha qui s’ompli la boca proclamant el seu gran amor pel seu poble, però no té massa inconvenient a marginar i ningunejar a u del mateix poble, si convé al seu capritxo.
D’altra banda, ja resulta ben ridícul que un premi literari en valencià tinga, després el canvi, el nom en castellà. Si el tema del nom a Castelló ja comporta polèmica, este fet li n’afegix, no hi ha de ridícul, sinó de patetisme. Per això, com espectador d’este fet tan inusual, des del respecte que mereix una figura com Soler i Estruch, la nostra llengua i la nostra cultura valenciana, demanaria a l’Ajuntament de Castelló que li retornara el nom del premi a tan insigne castelloner, i que atenguera els requeriments del’Ajuntament de Carcaixent i altres. I podran ser motiu de felicitació, perquè, com en totes les equivocacions, rectificar és de savis.

Leonardo Giménez

 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here