Invertir per crèixer / Opinió: Dani Ponz

1
141
David Rios, un producte de la cantera blaugrana

Finalitzada la sisena jornada destaquem el lideratge del Paterna, que encara que siga  anecdòtic, molta gent en la primera jornada de lliga el condemnava al descens sense jugar i el bon fer dels paterners encapçalats per un entrenador debutant en la categoria, encara que sobradament preparat, estan demostrant que donaran bona cosa de guerra al campionat.  No obstant no  tenim cap equip que es destaque ni per dalt ni per baix, a excepció  del Sporting Club Requena que no ha guanyat cap de partit i és l’únic que podria despenjar-se, així i tot  les diferències encara son mínimes.

Hi ha equips cridats a estar a les posicions nobles de la classificació  que no han començat de la forma esperada, fruit d’això va ser la primera destitució a la cinquena jornada del tècnic de l’Ontinyent. La igualtat és màxima i els partits  guarden la seua emoció, en la majoria dels casos, no es resol  fins al xiulit final de l’encontre.

Aquesta setmana hem tingut en els nostres equips dos exemples amb eixa circumstància, un en positiu i un altre en negatiu. El Cullera està abonant-se als finals vertiginosos, Utiel, Muro o el d’Oriola són la mostra. Després d’haver empatat el partit amb una cabotada  de Nemésio, gràcies a un altra pilota parada servida per Edu López ,  fins ara el  jugador  franquícia dels cullerots, es trobaren a les acaballes de l’encontre  amb la senyalització d’un penalti en contra que afortunadament va detindre Sergio, sumant d’eixa forma un valuós punt al camp de “Los Arcos” d’Oriola .

Al Suñer la creu, el Benigànim, un equip que donarà que parlar enguany,  ja que en sa casa són realment complicats i te jugadors molt interesants . Va obtindre un punt a l últim sospir quan la UD ja tocava la victòria amb els dits, en un encontre molt igualat. Així i tot molt meritori l’inici del campionat per part dels blaugranes, amb un sensacional  Vicente Flor, autèntic protagonista d’aquest començament de curs, que tindran la pròxima jornada a casa una nova oportunitat d’anar consolidant-se als llocs de privilegi, davant de l’Atlètic Saguntí.

D’altra banda a les últimes setmanes al món del futbol, han passat diversos fets prou destacables, como són la classificació per a la fase de grups de la Champions  League d’un club que es nutreix fonamentalment de jugadors de la pedrera  com és el Athlétic Club de Bilbao i l’homenatge que va rebre l’escola de futbol del Valencia CF, amb l’alineació de cinc jugadors formats a Paterna a l’onze de “la Roja”.

És una llàstima que el futbol siga l’esport del curt termini. Volem resultats d’una forma immediata i no li donem importància a eixe treball de llarga distància, com és formar jugadors i persones. Parle generalitzant, ja que és la cultura que estem aprenent,  molt sovint,  de com funciona aquest esport en el mon professional.

Cabria pensar en que les escoles de futbol, moltes vegades utilitzades amb fins polítics  per part de directives, altres vegades grans oblidades,  deurien de ser això, acadèmies per  formar jugadors per poder utilitzar als clubs de referència. Per realitzar aquesta tasca, sens dubte es necessita invertir i no escatimar en recursos per tal de millorar aquests processos d’ensenyament. Si que és cert que normalment en quasi totes les escoles mitjanament serioses, ja en tenim entrenadors titulats a la totalitat dels equips, però en la mesura de les possibilitats n’hi ha que anar sent ambiciós; coordinadors, fisioterapeutes, scouters, re adaptadors, metodòlegs, preparadors físics, entrenadors  especialistes, com exemple el de porters… Són xicotets escalons que d’anar adquirint-los les possibilitats d’augment de la qualitat de l’ensenyament és molt considerable.

Després els entrenadors ens trobem a vegades, com en la situació econòmica actual amb la necessitat de trobar jugadors útils en la base i ens és realment complicat, ja que venen amb moltes mancances  que podien haver sigut corregides en anteriors etapes formatives, amb una millor preparació.

Si important és l’oferiment de la millor formació futbolística possible, d’imprescindible deuria ser donar una excel·lent formació humana i en valors. La vessant social està molt descuidada en el futbol, òbviament no tots acaben sent  futbolistes, però si que passen una gran quantitat de temps a les instal·lacions dels clubs i en una edat on la seua personalitat està desenvolupant-se. El que deuríem pretendre és que els nostres alumnes,  siguen o no futbolistes, aprecien i valoren eixa alta atenció rebuda  i d’eixa manera arribaran a sentir estima per l’entitat. Així, a bon segur anirem regenerant les envellides aficions dels clubs i aconseguir sumar recursos humans,  si no en forma de jugadors, si en forma d’aficionats que també és important per a la supervivència de les entitats esportives. Per tot això invertim en estructures en la base per a créixer en totes les direccions.

Dani Ponz / Exentrenador de la UD Alzira

1 Comentario

  1. Comparto mucho de lo que aqui argumentas sobre las escuelas de futbol,es cierto que las directivas muchas veces no estan a la altura, por diversas circustancias y con el mero hecho de decir que no cobran justifican muchos errores.
    Tambien deben de definir los proyectos, pues si bien los buenos jugadores hay que cuidarlos y trabajarlos, el resto merece buen trato y respeto, cosa que no ocurre.
    El personal destinado a preparar a estos chicos, en gran medida no esta preparado y se recurre mucho al amiguismo, entonces le das cabida a las diversas intervenciones de quien no debe.
    Y por ultimo los padres, que son el verdadero cancer de estas instituciones, cierto es que algunas veces con razon, pero sin entender que cuando uno habla de su hijo, no puede ni es objetivo.
    Pero sobre todo que se enteren de una vez son ESCUELAS (el respeto ha de primar por encima de todo)
    Un abrazo

Responder a paco felguera Cancelar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here