riberaexpress.es

Lairón proposa la unificació festiva d’Alzira en setembre durant el Pregó dels Moros i Cristians

Reproduïm pel seu interés el Pregó pronunciat pel cronista oficial d’Alzira, Aurelià Lairón el passat divendres sobre la festa dels Moros i Cristians de La Vila. En ell Lairón proposa la unificació de les festes dedicades a la Mare de Déu del Lluch, a Sant Bernat així com la festa dels moros i cristians en este dades per aprofitar que la totalitat dels veïns es troba a la ciutat. Segons el cronista hi han documents que acrediten la unificació d’estes festes en una mateixa data.

Pregó d’Aurelià Lairón:

Les celebracions dels Moros i Cristians a Alzira cal posar-les en relació amb les festes majors i patronals del nostre poble i lligar-les, tal i com hem pogut comprovar a través de documents del nostre ric Arxiu Municipal amb les festes en honor dels nostres patrons: Sant Bernat i la Mare de Déu del Lluch, unes festes que en la segona mitat del segle XIX i bona part de la primera mitat del segle XX, s’iniciaven amb la baixada a la ciutat des de l’antiga ermita de la Muntanyeta de la Mare de Déu, acte en el que, al menys en 1887, fa 126 anys (dos anys abans de que es plantara la primera falla a Alzira) participaren una mainada de cavallers de l’època del Rei En Jaume (és a dir: cristians) i un escuadró d’àrabs i que finalitzaven amb la pujada de la mateixa imatge al seu ermitori, festes que, cal dir-ho també, variaven molt sovint pel que fa a la data ja que igual es celebraven en juliol, que en setembre o en octubre.
Tenim constància documental, així mateix, de que l’any 1892 durant les festes patronals, que tingueren lloc entre el 24 i el 26 d’octubre, a la Mare de Déu en la seua baixada a la ciutat l’acompanyà una “caballería montada de moros y cristianos mandados por esbeltos capitanes en más de cincuenta caballos” tal i com compta el corresponsal de l’època del diari Las Provincias.

Moros i cristians presents en la festa

I, a més a més, sabem, que l’any 1899, fa 114 anys, durant les festes patronals extraordinàries que, curiosament se celebraren els dies 5, 6, 7 i 8 d’octubre, en la baixada de la patrona a la ciutat participaren també comparses de moros i cristians.
No serà fins a 1966, amb motiu de la Coronació canònica de la Mare de Déu, quan tornaran a apareixer novament els moros i cristians pels carrers d’Alzira. I ho faran el 19 de maig d’aquell any amb una “Entrada” en la qual van participar la pràctica totalitat de les comparses de la localitat alacantina d’Ibi.
Amb posterioritat la Comissió de la Falla de la Plaça de Sant Joan organitzà una desfilada de Moros i Cristians pels carrers del barri en el context de les festes patronals de juliol. I fins i tot el 19 de juliol d’eixe any es va beneïr un banderí per a la Filà d’Abbaisies que van apadrinar l’aleshores president de la JLF Eduardo Gallardo i la seua esposa Adela Górriz. La festa tindría la seua continuitat a l’any següent quan, novament, concretament el 25 de juliol, el dia de Sant Jaume, tornarien a desfilar pels carrers del barri els Moros i Cristians de l’esmentada comissió.
Sembla que fou la pantanada de Tous de 1982 i les conseqüències que d’ella se’n derivaren, les que determinaren l’abandonament de la festa, i això fins a l’any 1999 en què els fallers de la comissió del carrer Camilo Dolz formaren una comparsa.
Seria, precissament a la dècada dels 90 del segle passat quan la JLF propossà a les comissions alzirenyes la celebració del Mig Any Faller, amb la realització de diferents activitats. Els fallers del sector de la Vila, concretament els de les comissions del Mercat, de la Plaça del Forn, de Sant Roc, de Pere Morell i de l’Avinguda Lluís Suñer, decidiren fer-ne unes que, amb el temps, concretament l’any 2001, esdevindrien en els Moros i Cristians. Eixe any tingué lloc una Parada Mora, i a l’any següent la desfilada s’amplià amb un Boat, i poc després amb noves filades i poc a poc la festa va anar creixent, adquirint continuitat, fins a assolir l’esplendor actual. La festa està plenamente consolidada.
I jo vull fer, aprofitant este acte, dos xicotetes reflexions. Una que ens servix per retrobar-nos amb uma part important de la nostra història i l’altra que em se

Aurelià Lairón durant el pregó

rvirà per a fer unes consideracions i una proposta sobre les nostres festes.
La història medieval del nostre poble és la de l’ocupació en el segle huité de les nostres terres per uns pobles: nord-africans, del Magreb, d’àrabs, de berèbers, etc.. que vingueren pel sud i que abraçaven la religió d’Alà, difosa pel profeta Mahoma i els seus seguidors musulmans, i ens parla, així mateix, d’unes institucions (d’uns sistemes de govern) com el califat, l’emirat, la posterior desintegració amb els regnes de taifes, i, més tard, ja en el segle XIII, d’una conquesta i d’una repoblació de la mà d’un rei cristià, de Jaume I que, sent rei d’Aragó, vingué a les nostres terres i amb aragonesos, catalans, navarresos, castellans, centre europeus, etc… ens va incorporar a la civilització cristianooccidental un 30 de desembre de 1242, i ens ve a la memòria la figura d’un rei, que estimà com ningú el nostre poble, que el visità en nombrossíssimes ocasions, que ens concedí multitud de privilegis i prerrogatives, que ací celebrà Corts, que ens donà en propietat la Sèquia Reial, eixa que hui anomenem del Xúquer, però que abans fou d’Alzira, i recordem al monarca que va viure ací els seus últims dies, que ací renuncià a favor dels seus fills la corona i que va vestir el mateix hàbit que va dur el nostre patró sant Bernat, l’hàbit del Cister.
Es tracta d’una història, de la nostra història a la qual no podem ni devem de renunciar.
Testimonis d’eixa història són estos venerables murs i torres que un dia van canviar, en arriar-la, la bandera musulmana, la de la mitja lluna, per issar la cristiana, la de la Corona d’Aragó, la quatribarrada, que més tard, junt als pals or i flama en incorporar el blau ens identificaria més i millor, donat que el nostre, el Poble Valencià, per voluntat reial, va ser, des del primer moment un Regne, un poble ben definit i diferenciat amb fronteres, lleis, moneda pròpia i amb una clara personalitat.

Anclats en l’immobilisme

L’altra reivindicació, tal vegada no tindrà massa ressó (ja s’encarregaran alguns, anclats com estan en l’immobilisme, en jaculatòries en desús, sempre rient les gràcies als governants de torn) però jo, com a alzireny, l’he de fer.
Hem referisc a les nostres festes Majors i Patronals. Vull reivindicar públicament unes festes en les quals puguen participar el màxim de veïns, que tinguen lloc quan la immensa majoria de la població està a la ciutat (que no és precissament el mes de juliol), que aglutinen a tots els col·lectius festers (comissions falleres, confraries de Setmana Santa, Junta de festes de Barris i Partides, confraries patronals) i com no a l’Associació de Moros i Cristians que ha de tindre el protagonisme que li correspon.
Cal ser valents, millorar i més en una época com l’actual, de crisi de valors i, sobretot, econòmica, quan s’imposa estalviar, deixar a banda coses superflues.

Festes per a uns quants o per a tots ?

Cal fer-nos unes preguntes: Festes per a uns quants o festes per a tots?. Jo crec, que festes per al màxim d’alzirenyes i alzirenys. Festes per a menuts o festes per a majors?. Jo crec que per a tots. Quan?. Puix, evidentment quan en el poble ja estem tots i això no és, certament, ni en juliol ni en agost.
Crec, sincerament, que cal posar-se a treballar per tal d’aconseguir que el nostre poble tinga un cicle festiu el més complet, racional i integrador possible. I això ho podem aconseguir de manera que després de les Falles i de la Setmana Santa, després de la romeria a la Murta vinguen, de la mà de les confraries patronals i de l’Associació de Moros i Cristians, les nostres Festes Majors, que ven rebé podrien començar la darrera setmana de setembre i acabar, com ara, la primera d’octubre.
Jo estic convençut de que guanyariem tots. I en última instància pense que es tracta d’això, de fer, de lograr, des del sentit comú, des de la responsabilitat, des de la serietat, una Alzira més unida, més forta i més gran.

La responsabilitat dels polítics

Més ara en època de crisi, quan hem d’evitar duplicitats i quan a, més a més, podem fer les coses dignament.
La responsabilitat la tenen els qui gestionen les institucions, les diferentes entitats. Jo des d’ací el demane, i crec que fent-ho em faig ressó del que pensa molta gent, a les associacions festives, a les confraries patronals, a les nostres autoritas civils… que, amb amplitud de mires, deixant a banda els personalismes, el protagonisme anacrònic, ho pensen, i, en tot cas, valorant i avaluant, consulten i prenguen una decissió.

 Aurelià Lairón / Cronista Oficial d’Alzira

1 Comentari per a “Lairón proposa la unificació festiva d’Alzira en setembre durant el Pregó dels Moros i Cristians”

  1. Xavier Blasco

    He podido leer que, con ocasión del pregón de los Moros y Cristianos de La Vila de Alzira, el Sr. Lairón (Profesor de magisterio de la Universidad Católica de Valencia, San Vicente Mártir; Archivero Municipal y Cronista de la Ciudad de Alzira) lanzaba la propuesta de unificar las fiestas de “Nuestros Patronos”.
    Para argumentar su objetivo, el Sr. Lairón apelaba “a la historia” y “a la Corporación Municipal de Alzira”.
    El Sr. Lairón, como Archivero y Cronista de la Ciudad, sabe que en Alzira, en el año 1.893, a instancias de la autoridad eclesiástica, “…y dada la antigüedad de la imagen que data del siglo V de la iglesia…”, “…proclamase solemnemente su patrocinio sobre los hijos de esta población (Alzira)…”; “…y el Ayuntamiento…acordó por mayoría proclamar solemnemente Compatrona de esta Ciudad, a la portentosa imagen de Ntra. Sra. de la Murta, a la que, con tal carácter, se le dispensarán todas las consideraciones y atribuciones debidas…”. Este acuerdo Municipal, del 6 de mayo de 1.893, está plenamente vigente hoy y se puede consultar en el Archivo Municipal de Alzira.
    En consecuencia en la Ciudad de Alzira existen mas de un Patronos. San Bernardo Patrono proclamado por la Excma. Corporación Municipal y posteriormente confirmado canónicamente junto a sus hermanas María y Gracia; Ntra. Sra. de la Murta Patrona proclamada por la Excma. Corporación Municipal y Ntra. Sra. de Lluch Patrona confirmada canónicamente.
    No llego a entender que en nuestra ciudad se pretenda, precisamente por parte del Archivero y Cronista de la Ciudad, esconder una parte de nuestro patrimonio histórico y cultural; amen de las sensibilidades que se puedan ver ofendidas por este sistemático ocultamiento.
    Afortunadamente ha tenido que salir, a poner sentido común, nuestro concejal de Fiestas Rafa Fita y, al final, esto ha sido una Laironada mas.

Deixa un comentari

Acceder | Diseñado por GCL Creativa de Comunicación