José Escartí, exregidor y exvicepresident de la Cooperativa Agrícola d’Algemesí (Copal), tenía 15 anys quan va fundar, en 1963, junt a un grup d’amics la penya Fanecaes. La decisió la prengueren en la setmana taurina anterior arran de presenciar les corregudes des de la llotja de la penya Sabrina.

La majoria dels fundadors continuen fent caseta i cadafal, mig segle després i d’aquella colla queden penyistes com Joan Beltrán, José Poblador, José Girbés, Rafael Rubio, José Adam, Juan Carrasco i el propi Escartí.

Tots ells acompanyats per les seues famílies, i gràcies a la màquina del temps d’una exposició retrospectiva, recordaren aquells inicis ahir dimarts al Museu de la Festa.

Els pioners de les casetes

Foren els pioners de les casetes al parc Salvador Castell i any rere any es sumaren la resta de penyes a esta iniciativa tan arrelada en la Setmana Taurina.

Tot i tindre menys quilos i sobre tot més monyo eren reconeixibles en el muntatge fotogràfic i en el video que, de forma sorpresiva, els havien preparat els seus fills.

El nom de Fanecaes tenia una explicació ben senzilla, recorda Escartí, «els nostres pares eren agricultors i molts de nosaltres deixarem els estudis pel camp davant la precària situació».

Consolidació de la penya

Les «Fanecaes» es consolidaren l’any 1977 davant l’adquisició d’una part de «La casa de les quatre palmeres», amb una fanecà de terreny que va pertànyer a Teodoro Llorente. Les parelles formades a la quadrilla tingueren en esta època els seus fills que es criaren entre paelles i reunions per les rodalies de la casa «que forma part de la història de la penya i de les nostres famílies», recorden els fundadors amb enyorança.

La festa ha evolucionat «una barbaritat» assegura el cincuentenari penyiste que recorda com «hi havia ball al parc Salvador Castell abans dels espectacles taurins».

El pas dels anys no ha minvat la seua frenètica activitat al llarg de la setmana de bous; Escartí,  Beltrán -el mestre de la muixeranga-, Poblador, Girbés, Rubio, Adam i Carrasco s’alcen tots els dies de la setmana de bon matí per anar al «encierro», a les 10 hores ja estan a la caseta per fer el tradicional esmorzar, tot seguit cal jugar una partideta de dominó i de truc i com que les forces no són les mateixes que fa 50 anys, algú com Escartí reconeix que fa «la sesta del borrego».

Peró a les 2 de la vesprada ja estan tots com un clau a la caseta per preparar bé una paella, bé arròs del senyoret, caldereta, gazpacho i enguany han introduït un menú gastronòmic propi de l’edat, «bullit amb petxuga de pollastre». Amb el dinar ben reposat i amb la camisa del día -disposen d’onze samarretes diferents- es dirigeixien cap a la plaça de bous quan les varetes del rellotge ja supera les 5 de la vesprada.

No volen perdre’s «el sant de la quadrilla» amb el que anomenen al «paseíllo» ni el pasdoble de «Pan i toros» que sona en l’instant que els xoneguers fan la seua aparició davant els 4.300 espectadors que miraculosament es mantenen sobre un jeroglífic de fustes sujetades per claus i cordells.

El berenar que no falte ni als penyistes ni als 200 abonats del cadafal al descans de la correguda. Ahir els xoneguers eixiren a muscles per la porta gran de la plaça, mentre els penyistes després d’un lleuger descans tornen a la caseta per preparar les ensalades, el cacau i tramussos, el cafenet i el que caiga després.

Fa 50 anys ningú dels nostres protagonistes es perdia l’espectacle nocturn, però hui més d’un fa «novillos» i d’escapa cap a casa perquè demà cal deixar ben alt el pavelló de Fanecaes, a qui la crisi li obligà a fer societat amb la penya Mao per sobreviure.

Com diuen ells «hem passat anys bons i altres difícils» però l’amistat i la festa ha perdurat en el temps.

Riberaexpress (text i fotos)