La contaminació de l’aigua afectará a tots els pobles de la Ribera segons el PSOE

1
245

Els dirigents socialistes de la Ribera Alta i Baixa es mostren convençuts que la pràctica totalitat dels municipis de la vorera del Xúquer tindran l’aigua contaminada per l’herbicida Terbumetona, donat que «tots els pobles beuen de l’acuífer de la Plana».

Així ho han manifestat este matí a Alzira, els dos secretaris generals, Robert Martínez i Jordi Mayor en el transcurs d’una conferència de premsa a la qeu també han assistit els diputats autonòmics, Francesc Signes i Josep Lluís Moreno. Uns dirigents que han deixat ben clar que la competència de l’aigua i de la salut pública, «és exclusivament de la Generalitat».

Abans les analítiques per detectar pesticides es feien anualment, però ara que es fan mensualmente «conforme es coneguen les analítiques a bon segur que les elevades concentracions d’herbicides apareixeran en totes les xarxes d’aigua potable».

Tots quatre han anunciat l’inici de la campanya «Som Vida! Som Aigua! que contarà amb diverses accions; la primera presentar mocions en tots els ajuntaments de la Ribera per «instar els alcaldes del PP a que prenguen cartes en esta problemàtica».

A més denunciaran davant la UE «este desficaci d’estar 18 anys sense resoldre l’elevant índex de nitrats».

D’alta banda pretenen entrevistar-se amb el president del Consell, Alberto Fabra, «per presentar-li estes botelles d’aigua contaminada de nitrats i herbicides». Per cert l’alcalde de l’Alcúdia ha manifestat que «els nitrats són més perillosos per a la salut que els herbicides», donat que estos últims «són eliminables, mentre els nitrats cón molt més costosos i complicats d’eliminar-los».

Els socialistes esperen que el preu de l’aigua procedent de la potabilitzadora no supere els 0,37 cèntims per m3 «com va prometre el PP», tot i que tenen el temor que facen repercutir en el rebut de l’aigua els 60 milions que «es malgastaren fent els pous i les perforacions en el Macís del Caroig».

Signes dubta que enguany es fique en marxa la projectada estació depuradora que està construïnt-se en les rodalies de Tous, davant les canalitzacions que fan falta fer per conduir l’aigua fins els desset municipis de la comarca. Segons Martínez sols es podrà aprofitar «una part mínima de les conduccions realitzades» en el seu dia por portar l’aigua del Caroig.

El PSPV-PSOe veu altre problema com és la resolució de la permuta de l’aigua que s’ha de fer entre els consumidors i els regants de la comarca, donat que les aigües del Xúquer estan totes compromeses. Els agricultors no tenen problema en utilitzar per al reg l’aigua de l’acuífer tot i que s’ha de concretar el volum per tal que no isquen malparats del canvi.

Resolució per l’aigua potable:

Els Alcaldes i Regidors Socialistes de la Ribera Alta i Baixa, reunits en data 22-03-2013, han acordat prendre la següent resolució:

“El govern del PP de la Generalitat Valenciana és el màxim responsable de la greu situació sanitària que viuen la major parts dels veïns de la comarca de la Ribera per la falta d’un aigua potable de qualitat”

El problema ve arrossegant-se des de fa molts anys, quan començà a detectar-se en les aigües que s’extrauen dels aqüífers riberencs, per subministrar aigua potable en la pràctica totalitat dels pobles de la Ribera, uns nivells de nitrats molt superior als permesos per l’OMS.

Cal recordar que ni les autoritats autonòmiques, ni espanyoles ni internacionals aconsellen l’ús continuat d’eixa aigua per a consum humà i el desaconsellava radicalment per al consum per part de determinats col·lectius especials (dones embarassades, xiquets, malalts renals …).

Eixa problemàtica va fer que en alguns pobles s’iniciara la instal·lació de subministraments alternatius, amb sistemes d’osmosi inversa, filtres …, per a donar aigua potable als seus veïns. Eixes actuacions han suposat un important cost econòmic d’execució i manteniment per als respectius ajuntaments.

Als mateix temps molts veïns dels nostres pobles s’han vist obligats a assumir al seu càrrec el cost d’instal·lar als seus domicilis les instal·lacions de tractament de les aigües o de costejar-se el preu de compra de l’aigua embotellada, quan l’Administració Pública els cobra taxes i preus per una aigua que “teòricament” és potable i apta per al consum humà.

Ja el mes d’abril de l’any 1998 la Mancomunitat de la Ribera Alta davant l’evidència que el Pla de Conca del Xúquer, que en aquell moment estava tramitant el govern del Sr. Aznar, no donava una solució al problema, presentà una proposta que fou aprovada per l’assemblea comarcal, per a demanar al govern espanyol i al govern de la Generalitat que s’estudiés la possibilitat i conveniència d’obtenir aigua per al consum humà dels veïns de la Ribera de l’embassament de Tous (aigües superficials del Xúquer), al considerar que el cabal de l’aqüífer del Caroig (pous de Tous), eren insuficients per a extraure l’aigua potable lliure de nitrats necessària per als pobles afectats pel problema. Efectivament haver fet mes extraccions del Caroig posava en perill altres subministraments i el manteniment d’espais d’alt valor ambiental, com els “ullals del riu Verd”.

Com se sap ni el govern estatal (dirigit en aquell moment pel PP) ni el govern valencià (també dirigit pel PP) van fer res al respecte, sense molestar-se, ni tan sols, en donar resposta a la demanda de la Mancomunitat, i el 24 de juliol de 1998 s’aprovà el Real Decret 1664/2008 que encara hui és el vigent Pla de Conca del riu Xúquer.

Malgrat el fet que eixe Pla incorporà fins i tot les demandes d’aigua de l’Àrea del municipi d’Albacete des del riu Xúquer (Embassament d’Alarcón), mantenint la garantia de subministrament d’aigua per als prop d’1 milió d’habitants de l’Àrea Metropolitana de València i de la zona del Camp de Morvedre, als més de 150.000 habitants habituals (més els que s’acumulen en èpoques turístiques d’estiu als municipis costaners) de la Ribera que patien el greu problema es determinà que la solució era la “Sustitución de aguas contaminadas con nitratos del acuífero de la Plana de Valencia por aguas del acuífero del Caroch en una 1ª fase y con agua superficial del Júcar en fase posterior”.

La paradoxa de la situació és que els únics que no tenen garantida aigua potable del Xúquer, i tenen que patir un subministrament d’aigua no apta per al consum humà, són els habitants dels pobles de la comarca de la Ribera per on discorre el riu.

La Generalitat Valenciana, en compte de posicionar-se en contra d’eixa decisió i de formular recursos contra la norma (com si que va fer anys desprès amb la “guerra de l’aigua” davant el transvasament de l’Ebre) aprovà un projecte que pretenia donar subministre d’aigua potable lliure de nitrats als municipis d’Albalat, Algemesí, Alzira, Benicull, Carcaixent, Corbera, Cullera, Favara, Fortaleny, Llaurí, Polinyà, Riola i Sueca des d’uns nous pous a construir en la partida de la Garrofera del terme d’Alzira.
Aquest projecte es fonamentava en l’extracció de 30.000 m3 d’aigua lliure de nitrats a l’any que, dil·luits amb l’aigua de cada poble, permetria proporcionar aigua amb un nivells de nitrats inferiors als límits màxims permesos per la normativa vigent.

Les obres s’iniciaren per la Generalitat l’any 2004, i diversos representants del govern valencià vingueren anunciant cada cert temps el seu acabament i posada en funcionament, malgrat les reiterades manifestacions que feien els representants del PSPV, i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (presidida pel socialista sr. Moragues), sobre la inviabilitat d’eixe projecte.

L’engany finalment va quedar de manifest quan abans de l’estiu de l’any 2008 el representant de la Generalitat va acabar reconeixent a Carcaixent que el projecte encetat no resultava viable, per inexistència de cabal suficient en l’aqüífer del Caroig per a donar aigua als pous fets, cosa que era perfectament coneguda pels responsables de la Conselleria des de feia temps.
Apareix en aquell moment un nou projecte per a obtenir aigües superficials del riu Xúquer, procedents del canal Xúquer – Túria, adquirint-se un compromís de donar aigua als pobles de la comarca a l’any 2010 amb la construcció d’una nova potabilitzadora.

Eixa afirmació ha demostrat ser un nou engany. Encara hui des del govern valencià del PP estan assegurant, desprès d’incomplir reiteradament les promeses anteriors, que les obres de la potabilitzadora estaran acabades a finals de l’any 2013.

Allò ben cert és que encara hi ha moltes incògnites per resoldre, com és el cas de no haver acordat res amb les comunitats de regants que teòricament han de “cedir” els cabals d’aigua necessaris. I també que les obres que seran necessàries per a connectar els pous actuals dels pobles amb la Planta depuradora no estan ni tan sols projectades (com així ho va reconèixer la consellera d’Agricultura l’any 2012 en una resposta al diputat del PSPV a les Corts sr. Signes).
Encara, desprès de més de 10 anys de mentides i enganys, manifesta fa uns dies el vicepresident del govern valencià a Guadassuar que “desprès de Falles” iniciaran els contactes amb els regants i reprendran els tràmits amb els municipis afectats per a constituir l’organisme mancomunat que haurà d’assumir la titularitat de la concessió i la posterior gestió del servei.

S’han invertit uns 60 milions d’€ (la major part de procedència de fons de la Unió Europea que ara no resulten justificables) en les obres de connexió des dels pous de la Garrofera (que no es van a poder utilitzar) fins a les xarxes d’aigua de cada poble, i uns 12 milions (pel moment) en la potabilitzadora que està en construcció, i encara no s’han pressupostat les obres de connexió necessàries per a poder “permutar” l’aigua amb els regants.

El més tràgic de tot seria que els dirigents del PP valencià ens portaren a una nova “guerra de l’aigua”, com la que patrocinaren amb les terres de l’Ebre, o la que han creant amb els usuaris del Vinolopó i Alacantí, ara entre els veïns i els regants de la Ribera, per l’ús de l’aigua.

Pel que fa el cost de l’aigua (si és que arriba algun dia), les xifres provisionals fan poc probables les previsions que ha fet el govern valencià d’una repercussió sobre els consumidors de l’aigua de 30 cèntims per metre cúbic. El que és segur és que la xifra, en el millor cas i d’aconseguir un acord amb els regants que renuncien als seus cabals actuals, serà superior.

Mentre tant la situació sanitària de l’aigua potable que reben els veïns i veïnes dels pobles de la Ribera no ha parat de deteriorar-se.
L’any 2012 aparegueren els primers casos de contaminació per pesticida (Terbumetona-desetil), en Carcaixent i Llauri, aquest any “li ha tocat” a Alzira i Corbera. Això està obligant als ajuntaments a fer unes costosíssimes inversions en plantes de tractament d’aigua que permeten eliminar eixos components químics que ha convertit en “no aptes” per al consum humà les teòricament “aigües potables” que subministren.
El que no s’ha fet públic, ni existeixen dades oficials fiables, és la possible existència d’efectes col·laterals nocius per a la salut per l’ús i contacte amb eixos components químics.

Quin serà el següent poble “en caure”?

Quan donarà el govern del PP aigua potable als pobles de la comarca?

Mentre tant el govern valencià segueix en les seues preocupacions, i els ajuntaments dels grans municipis afectats (la pràctica totalitat dels quals estan dirigits pel PP) no gosen en llançar cap crítica a l’acció irresponsable de la Generalitat tot i sent els ajuntaments part implicada i responsable del suministre.

Davant d’eixa situació Socialistes de la Ribera, acordem el següent:

PRIMER.- Exigir al govern de la Generalitat l’acabament immediat de les obres de la potabilitzadora que permeta utilitzar les aigües del Xúquer per a consum humà en els pobles de la Comarca.

SEGON.- Exigir al govern de la Generalitat que es projecten i es pressuposten les obres de connexió necessàries per a poder fer el més prompte possible, el subministrament d’aigua potable no contaminada (ni amb nitrats, ni amb pesticides, ni amb cap altre producte tòxic) als ciutadans dels nostres pobles.

TERCER.- Exigir al govern de la Generalitat que faça les gestions necessàries per a obtindre de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, les concessions d’aigua suficients per al subministre d’aigua potable als pobles afectats.

QUART.- Els Socialistas de la Ribera realizarem una campanya de comunicació social als pobles de la comarca afectats pel problema, que incloga, xerrades informatives, mocions als plenaris, repartiment d’informació real sobre el problema de l’aigua, als efectes de donar a conèixer la problemàtica existent i les solucions que proposem per a resoldre el problema.

CINQUÉ.- Formularem una denuncia davant la Unió Europea a traves del Comissari competent en matèria d’aigües, per l’ incompliment de la Directiva Marc de l’aigua i de les directrius reguladores dels paràmetres de qualitat de l’aigua potable.

SISÉ.- Demanem una reunió urgent amb el President de la Generalitat per tractar el greu problema creat i les possibles solucions.

Mayor, Martínez i Signes hui en Alzira

1 Comentario

  1. Viendo las fotografias creia que eran los nuevos distribuidores de CHEKOVENDING. Aunque no me extrañaria, pues ultimamente Fdo. Pascual y el distribuidor se reunen mucho desde que el Ayuntamiento a eliminado las maquinas de agua. Antes CDS, luego PSOE, despues PP y ahora PSOE. Despues hablan de los politicos. y….es que NINGU CAÇA SENSE GOS…

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here