Plantes efímeres per a temps de crisi / Opinió: Alfred Aranda

1
302

 

Alfred Aranda

Anit vaig començar a escriure aquest article i, com que sóc aficionat a la fotografia, aquest matí he agafat la càmera amb la intenció de fotografiar les flors de Pasqua (Poinsetia) que, cada mes de desembre, l’ajuntament d’Alzira fa plantar al voltant de la font de la plaça Major – aquella que dèiem la font dels Peixets-, en alguns carrers de vianants, i als jardins adjunts a les rotondes que es troben en alguns accessos de la ciutat.

A les 7 del matí, quan me n’anava a treballar, he vist que aquestes plantes de color roig sang, no tenien bon aspecte. Algunes estaven marcides i altres feien força per mantenir-se ertes. Pobretes, tan agust com estaven als vivers! –he pensat. Ara deuen estar fartes de passar la nit al ras, de suportar corrents d’aire, de respirar el fum dels vehicles i dels desaprensius que passen pel voltant i n’arranquen alguna per a endur-se-la a casa o vés a saber tu per a què la volen.

Plantes d’usar i tirar
A migdia feia un sol primaveral i, quan em disposava a fer una fotografia del jardí de flors de Pasqua, he vist que ja no en quedava ni una. Els jardiners de l’ajuntament han arrancat les plantes i han llaurat la terra. He anat al jardí que està junt a la màquina de tren –què fa aquesta màquina de tren en l’avinguda Luís Suñer? Per què no està al jardí de l’estació? i he vist el mateix: un triangle de terra llaurada envoltat de gespa.
Ja ha tornat a passar el de tots els anys: planten plantes que només viuen un mes.
De segur que les plantes que s’han endut, esclafades en un camió, van a parar al fem, a l’ecoparc… No ho sé, però em jugaria un dit que ni van a la UCI ni són rehabilitades perquè pugen créixer i fer-se fadrines com qualsevol ésser viu.

Moda importada

L’ús d’aquestes plantes tan típiques de Nadal és, com tantes altres, una moda importada i estesa a altres països. No és una planta autòctona però, si rep les atencions adients –és delicada- pot arribar als quatre metres d’alçària.

Amb els temps de crisi en què ens trobem, em pregunte: És necessari fer ús d’aquestes flors nadalenques? No podem plantar plantes autòctones i resistents als jardins públics? Estic convençut que aquestes no donen tanta feina i poden durar molt de temps. A més d’evitar la seua desaparició contribuïm a mantenir un paisatge equilibrat i resistent als capritxos de la moda i dels mals governants.
O pot ser, cal anar pensant si a les rotondes i als jardins haurem de plantar faves i carxofes a l’hivern i tomaques i pemintons a l’estiu. D’aquesta manera mataríem dos pardals d’un tir: crear un banc d’aliments i conrear espècies autòctones.

Les persones que estimen la natura volem viure envoltats de verd però no de plantes efímeres ni d’arbres tropicals ni d’espècies depredadores. Un jardí s’ha de renovar perquè les plantes no creixen i no perquè siga Nadal, primavera o eleccions municipals. A veure si al proper desembre no cal plantar res nou perquè tenim uns jardins ben vius i, per fi, puc fer la foto.

Alfred Aranda i Mata

1 Comentario

  1. Lectura agradable en la que estic d’acord amb Alfred Aranda de mig a mig. Estimem la natura de la mateixa manera que estimem la nostra llengua. Les plantes són éssers vius i ho hem de tenir sempre en compte. I el valenciá també és un ésser viu perquè és una llengua ben viva… Qui ho dubta?

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here