Un conte per a pensar: La història del cavall que no tenia set /Enric Ramiro

1
148

38. LA HISTÒRIA DEL CAVALL QUE NO TENIA SET
enricramiro@hotmail.com
A Xúquer Viu

Un jove que havia viscut tota la vida a València, volia ser útil en la granja que tenien els seus cosins a Benifaió, on estava allotjat de vacances a un alberg rural que hi havia a prop de l’estació de tren i que s’anomenava Granja la Peira, tot un model d’ecologisme.

– Abans de dur el cavall al camp –es va dir-, vaig a donar-li de beure. Així guanyaré temps i estarem tranquils durant tot el dia.

Portà l’animalet a la Séquia Reial, quan encara portava aigua, de bon matí i li va dir:
– Beu!
Però el cavall no bevia.
– Vas a beure, t’ho mane!
I res de res. Li estirà la brida, es posà darrere l’animal, li pegà… I per fi, l’animal avançà i es va posar a prop del riu però sense beure.
– Pot ser tinga por… I si l’acaronara? Mira com està de neta l’aigua! Tin! Però, com és això que no beus? Tin! Vas a beure o no?
L’animal renillà i bufà però no va beure.
Aleshores, va arribar l’amo del mas i li va dir:
– Però tu creus que això és manera de tractar un cavall? Són menys bèsties que els humans, saps?
No té set… El mataries, però no beuria. Pot ser farà com si beguera, però l’aigua que trague la vomitarà… Estàs perdent el temps.
– I aleshores, què he de fer?
– Comprén que el cavall no té set a aquestes hores del matí, i que allò que necessita primer és un bon alfals tendre. Deixa-li menjar tota l’herba que vulga. Després tindrà set i el veuràs córrer fins l’abeurador. No esperarà que el deixes, i t’aconselle, fins i tot, que no et poses en el seu camí…

I quan haja begut tota l’aigua que necessite, ja podràs portar-lo on vulgues.
I així va passar.

És així com ens enganyem sempre, quan pretenem canviar l’ordre natural de les coses i volem fer beure a qui no té set. I això passa en moltes activitats de la vida quan menyspreem la natura i pretenem dominar-la, i passa en el món de l’educació quan no atenem la diversitat i forcem més enllà de la lògica i volem uniformitzar. Cada persona té un procés i la força no sempre és motivadora.

(Inspirat en FREINET, Célestin (1975): Parábolas para una pedagogía popular. Los dichos de Mateo. Barcelona. Laia, p. 26).

Enric Ramiro

1 Comentario

  1. El jove de València ja ha comprovat que no és completament certa la dita “A cavall regalat, no li mires el dentat”. Cal saber abans de que ens regalen responsabilitats. Aquest assumpte ja l’ha tractat Enric: “Estigues informat al màxim sobre temes relacionats amb el teu treball”. Tot i això, l’amo del mas pot estar tranquil ja que fent i desfent, és fa l’aprenent.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here