Cuina Suecana: El Piulo /Per Sangonereta

    0
    229

    Com que aquest cap de setmana tenim la primera tirada de la temporada cinegètica suecana, hui portem a taula un producte clàssic de la cacera casolana, el piulo, un ànet que el caçador indígena s’estima moltíssim. A Sueca solem dir ànet, al pardal d’ala llarga. Al mascle del piulo se’l coneix també com cap-roig, piulador, piuló, xiulador o siulador, siulet, siurell, i xiulaire. I a la femella l’anomenen piula i, a certs llocs, gavatxa.

         Els piulos, que passen l’estiu des d’Àsia fins a Islàndia, arriben a Sueca cap a la segona quinzena d’octubre, tot novembre i part del desembre. La seua presència es perllonga fins a l’abril. El piulo té una envergadura de 75-85 cm. El bec clarament distintiu, curt gris-blavós amb la punta negra. El front alt, el coll curt, i les ales llargues i estretes. En vol, el mascle mostra una gran taca blanca sobre l’ala, el ventre blanc i el cul negre.

         El mascle és característic pel color marró castany del cap amb una franja groguenca. El cos és gris, amb plomes blanques a les espatlles. La femella és de color bru jaspiat de fosc. El piulo és ànec de superfície, que viu i vola en grups de sis a dotze individus. Ocupa indrets amples, oberts, on busca tranquil·litat, sobretot arrossars propers a la mar, on troba refugi quan és destorbat.

         El nom d’aquesta espècie és degut al xiulet que emet. Els mascles produeixen un clar xiulet agut, format de dues síl·labes, la primera en to ascendent i la segona descendent. La femella emet una nota baixa rogallosa. De dieta herbívora estricta, viu en l’aigua soma i rica en plantes submergides. Menja plantes submergides tot i que també pastura fora de l’aigua. S’alimenta bàsicament de llepó negre, zostera, herba de mar, molses, líquens i algues.

         La femella fa el niu a terra, entre matolls, que elabora a base d’herbes i plomes. Les femelles ponen al mes de maig entre 7 i 9 ous d’un color cremós. Incuben al voltant de vint-i-cinc dies. Els pollets, només naixen deixen el niu i comencen a nadar seguint sa mare. Volaran als quaranta dies de vida.

         En homenatge a la cuina de cacera, hui farem ARRÒS CALDÓS DE CÀBILA, i per a una quadrilla de sis caçadors i dos saques convidats, necessitem, un parell de piules, un pollastre, mig conill, una ceba ratllada, un quilo d’arròs varietat Albufera, oli, quatre alls secs, dos tomaques ratllades, safrà, sal, i aigua de Sueca, i de verdura bajoca de trencar (ferraura) i bajoca de desfer (roget), garrofó, nap, bledes un cardet i espinacs.

         En un perol gran d’obra, se sofrigen els alls, la tomaca i la ceba. Després, salem la carn trossejada i se sofrig junt amb la verdura. Quan tot està ben sofregit s’afig l’aigua fins que cobrisca completament tots els ingredients.

         Tastem, i rectifiquem de sal, en tot cas, s’afig el safrà i es deixa coure mitja hora. Després, afegim l’arròs i es deixa bullir vint minuts. Servim calent. Maridarem l’arròs amb un vi negre del rabo del matxo, amb cos i untuós, d’algun celler de Font de la Figuera, o de Pedralva. Profit!

    www.suheca.com

    Dejar respuesta

    Please enter your comment!
    Please enter your name here