Un conte per a pensar: Un baròmetre molt aprofitat /Enric Ramiro

0
154

36. UN BARÒMETRE MOLT APROFITAT
A Lluís Esteve, Fina i Patricia

En certa ocasió, Sir Ernest Rutherford, president de la Societat Reial Britànica i Premi Nobel de Química en  1908 contava la següent anècdota que assegurava era verídica.

Un company estava a punt de posar-li un 0 a un alumne i aquest havia protestat oficialment per escrit, de forma que el departament l’havia buscat per tal que fera d’àrbitre.

La pregunta de l’examen deia: “Demostre com és possible determinar l’altura d’un edifici amb l’ajuda d’un  baròmetre”. I l’estudiant que era d’Alginet i molt aficionat al trinquet, havia contestat: “ Es porta el  baròmetre al terrat, se li lliga una corda molt llarga. Es despenja fins la base de l’edifici, es marca i mesura.  La longitud de la corda, és igual a la longitud de l’edifici”.

La resposta era correcta, però donar-li la màxima puntuació no significava que sabera física, així que es va  decidir que l’alumne tinguera una segona oportunitat. Se li van concedir sis minuts per a la mateixa pregunta,  però en passaren cinc i no havia escrit res. En preguntar-li pel motiu, l’alumne li contestà que el seu  problema era triar la millor de totes les respostes possibles. Durant l’últim minut va contestar: “Agafes el  baròmetre, el llances a terra des del terrat de l’edifici i es calcula el temps de caiguda amb un baròmetre.
Després s’aplica la fòrmula altura = 0,5 per A per T2, I així obtenim l’altura de l’edifici”.

Conclusió: tragué la nota més alta, però Sir Ernest es quedà amb el dubte de conéixer les altres possibilitats i
l’alumne li va contestar:
a) Agafes el baròmetre un dia assolellat i mesures l’altura del baròmetre i la longitud de l’ombra. Després la longitud de l’edifici i amb una simple proporció, obtenim la seua altura.
b) Agafes el baròmetre, et situes en l’inici de les escales. Segons puges, vas marcant l’altura del baròmetre, comptes el nombre de marques fins al terrat. Multipliques l’altura del baròmetre pel nombre de marques i ja tens l’altura.
c) Lligues el baròmetre a una corda i el despenges des del terrat fins al carrer. Usant-lo com a pèndol  pots calcular l’altura mesurant el seu període de precessió.

I la millor de totes:
Agafes el baròmetre ben fort i colpeges amb ell la porta del porter de l’edifici, i li’l regales si et diu la seua altura.
L’estudiant es deia Niels Bohr, físic danés, premi Nobel de Física en 1922.

I és que la imaginació i la creativitat no sempre es valoren en l’educació, ni en la família ni en el treball, quan són una eina molt poderosa de progrés. De fet, la resposta senzilla i clara és molt més difícil que la complexa; i per això molta gent s’amaga darrere de fórmules estranyes, paraules extravagants i raonaments complexos. és una manera de crear barreres i marcar distàncies, però nosaltres d’insistir en la claredat i valorar-la. I més en temps de crisi.

(Inspirat en  http://www.todohistorietas.com.ar/cuentos0.htm amb el nom de “Los senos de la reina”, una col·laboració de César B.)

Enric Ramiro

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here