Un conte per a pensar: Un bon exemple /Enric Ramiro

1
122

30. UN BON EXEMPLE
enricramiro@hotmail.com
A Jeremies Barberà, Joan Ramon Jiménez i Joan Pons

Pasqual era i és d’Albalat de la Ribera. Era bastant jove quan va faltar la seua dona, tot i que sempre les comparacions són odioses. El cas és que durant molts anys es va fer càrrec del seu fill i treballà de jornaler a Riola per a tirar la família avant. Ell sempre volgué mantindre la seua independència i malgrat que vivia al carrer dels Cavallers, molt a prop de la Casa del Bou, pensava que era millor no molestar ningú i fer la seua vida.

El cas és que quan va fer 83 anys patí un infart que el deixà prou malament. Intentà mantindre la mateixa vida però sense forces i ple de records, es va decidir per demanar ajuda al seu fill.

Un bon dia es presentà a la porta de sa casa i després de saludar-se molt efusivament, li va dir:
– Ja saps que no m’agrada destorbar-te, però tinc por i em sent molt a soles. Em trobe molt cansat i vell.
– Doncs per a nosaltres és un goig que vingues a visitar-nos. Ja saps que aquesta és la teua casa.
– Gràcies fill meu. Sabia que podria comptar amb vosaltres, però em preocupava que poguera molestar-vos. Aleshores, podria quedar-me a viure ací? Estic tot sol i em trobe tan feble!
– Quedar-te a viure ací? Home, no caldria sinó! Clar que sí!… Però no sé si estaries a gust. Tu saps que la casa és molt menuda, la meua dona un poc especial… i els xiquets… en fi, els xiquets ja saps com són i tu voldràs tranquil·litat.
– Mira fill. Si et provoque alguna molèstia, oblida-ho i no et preocupes per mi. Algú m’ajudarà o aniré a alguna residència.
– No pare, això no… sols que … no se m’ocorre on podries dormir. No puc traure ningú de la seua habitació. La meua dona?, ni pensar-ho! Els meus fills?, no m’ho perdonarien!…
Possiblement l’únic lloc on podries estar és al pati…
– Al patí? Ai, bé.
– Doncs això ja està fet. Rubén –que així li deien al seu fill- vine un momentet per favor.
– Què vols pare?
– Mira fill, el iaio es quedarà a viure amb nosaltres. Porta immediatament una manta perquè puga dormir al corral de casa i no tinga fred!

Rubén anà a per la manta, però quan la baixà de la seua habitació estava tallada en dos parts.
– Però Rubén, què has fet amb la manta? Com és que l’has partit en dos?
– Pare, és que una part és per al iaio i l’altra per a tu quan em demanes viure a ma casa.

No sempre som conscients d’allò que fem amb els nostres veïns, familiars o alumnes. Possiblement si ens posàrem en el seu lloc, canviaria la nostra actuació. I és que l’empatia és molt necessària.

(Inspirat en Cuentos para pensar en http://www.todohistorietas.com.ar/cuentosparapensar-htm, amb el títol “La media cobija»).

Enric Ramiro

1 Comentario

  1. I tant, i tant… A tots ens han dit alguna vegada allò de: «Si no vols que t’ho facen, no ho faces als demés». ¿A qui li agaradria dormir al pati o al corral amb mitja manta?…

    Enric com que té un llenguatge ric, utilitza el mot ‘empatia’. En paraules d’anar per casa: Ajudar i compartir. I l’infern està empedrat de bones intencions.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here