Un conte per a pensar: O correu electrònic o mòbil, i no es gallec /Enric Ramiro

1
142

27. O CORREU ELECTRÒNIC O MÒBIL, I NO ÉS EN GALLEC
enricramiro@hotmail.com
A l’Associació d’Amics de les Danses de Guadassuar

Manolo era un bon home. És cert que havia desaprofitat els estudis primaris i hagué de traure la certificació escolar anant a una escola per a adults de Guadassuar, però era un bon ciutadà. Tant de bo que tots el que tenen carrera avui ho foren com ell, li deia sa mare. Treballava a una de les cooperatives i un malaurat dia pergué el seu treball. Buscava faena com un desesperat, però en temps de crisi el tema estava difícil. Tenia pocs estudis i la seua dedicació a la banda de música i a investigar sobre les danses del seu poble, no li feien un currículum massa exitós a ulls dels patrons.

Un matí es va presentar a una empresa que buscava persones per a desembossar serveis. Li feren passar diverses proves, li demanaren si tenia l’anglès i el xinés mandarí, si era especialista en pissarra digital i powerpoint i li feren omplir tests psicopedagògics fins la matinada. Superades totes les proves imaginables, passà a l’entrevista i també la superà.

A punt d’aconseguir el treball, li demanaren les seues dades i li digueren que li enviarien tota la documentació per correu electrònic o per mòbil. Però Manolo no tenia ni una cosa ni l’altra i l’empresa no volia contractar una persona que no “existia”.

Desesperat de la vida, no sabia si inclinar-se pel suïcidi o per comprar-se un quilo de mandarines amb els seus últims estalvis. Es decidí per la segona opció i quan estava a punt de menjar-se la primera ben assegut a un banc del parc, una dona se li aproximà i li va comprar els cítrics pel doble del seu valor.

Amb aquests diners, va adquirir dos quilos més i els tornà a vendre pel doble del seu valor. D’aquesta forma passà tota la vesprada i tornà a casa amb 46 euros. Al dia següent, dedicà tota la jornada al mateix ofici i benefici i així durant diverses setmanes. Cada vegada s’alçava més prompte i retornava a casa més tard i els guanys eren majors. Ara recorria tot el poble i inclús travessava la “frontera” amb Alzira per a vendre les seues mandarines.

En uns mesos, aconseguí tindre una botiga de la seua propietat a la Gran Via, molt a prop de la Casa de la Pedra, i en uns quants anys es comprà un vehicle, donà treball a la família i contractà més persones. En uns anys, aconseguí un camió, una fàbrica, una empresa, una flota de vehicles, anuncis als mitjans de comunicació i a Ribera televisió, delegacions a l’estranger i es feu milionari.

Però els anys no passen de bades i arribà el moment de pensar en la jubilació i en deixar el tema de l’herència ben lligat. Anà a un dels millors advocats d’Almussafes –els millors del món-, li portà tota la documentació i deixaren el tema tancat a excepció dels tràmits administratius corresponents.
– Senyor Manolo, només falta que li ho confirme. Done’m per favor un correu electrònic o un mòbil on el puga avisar.
– Ho sent però no en tinc.
– Com és possible que no en tinga? S’imagina on podria haver arribat si en tinguera?
– Sí, a desembossador de serveis.

Vivim en un món tecnològic on és convenient saber utilitzar els seus aparells més comuns, però això no ha de convertir-se en imprescindible ni obsessiu. La vida és molt més i la relació entre les persones ha d’estar per damunt de qualsevol objecte. A més a més, en ocasions els missatges manipuladors i execrables s’amaguen darrere de la música, els colors i les animacions d’una pissarra digital, d’un vídeo o d’un powerpoint.

(Inspirat en un correu electrònic tramés per Roger Pons)

Enric Ramiro

1 Comentario

  1. Com bé diu Enric, «vivim en un món tecnològic». Tot i això, el que de veritat ha de ser imprescindible i obsessiu és tindre una bona cal·ligrafia. No és cap broma, cal saber escriure amb claredat.

    Imaginem que un dia qualesvol ens demanen el correu electrònic. I educadament l’escrivim en un full. Després, passen el dies i no rebem l’esperat missatge. I aleshores, comencem a dubtar. I finalment, arribem a la conclusió de que vam escriue malament la direccío de correu electrònic. Desapareix així la possibilitat de «relació entre les persones»… (Reduït a la impotència i a continuar fent castells en l’aire) .

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here