Veïns de José Carlos Mora: «Era una bellíssima persona, per 150 euros l’han matat»

0
234
Veïns i amics a la porta de la pizzeria

Alzira i especialment el carrer Dr. Ferran mostren la seua repulsa per la mort del propietari de la pizzeria Speed, José Carlos Mora i  no tenen paraules per a tractar d’entendre esta tragèdia.

«Era una bellíssima persona, un xaval fenomenal, molt bon xic, m’he quedat de pedra. Per 150 euros l’han matat», eren les expressions més abundants este matí al carrer Dr. Ferrán, concretament al bar i les botigues pròximes a la pizzeria Speed que estava tancada este matí davant el tràgic succés que va viure anit amb la mort del que fora el seu creador i titular, José Mora.

La seua dona i el pare s’ha assabentaren, anit, però la mare i els dos fills menuts, de tan sols 6 i 10 respectivament, a ales 7 d’este matí encara desconeixien la dramàtica notícia, segons un testic. El pare de la víctima, Antonio, que ha passat la nit amb els seus dos netes, ho contava a les portes de l’establiment a un amic seu. Antonio, no ha pogut fer hui, el que para ell és un ritual diari, traure la moto i els aparells del local situat alcostat de la pizzeria per anar a pescar. Hui era consolat per un veïnat que no donava crèdit al que li contaven, que l’amable veí del seu barri que atenia a tota la cliente sempre amb un somriure ja no tornaria mès.

Adrián, un amic seu de tota la vida, es fregava els ulls este matí a les mateixes portes de la pizzeria, m’acabe d’assabentar ara mateix i m’he quedat de pedra, no m’ho puc creure, era una bellíssima persona i ara els treballadors es quedaran tots en el carrer».

15 anys repartint somriures

David, comentava que ha treballat 4 anys en Speed, l’establiment que José fundá fa 15 anys, després de treballar els dos junts en la pizzeria Piaggio. I afegia «tot per tan sols uns 200 euros que hi haurien com a màxim a la caixa, és per a matar-los».

El mateix pare de José lio va dir anit, a l’únic treballador que quedava a la tenda que cridara a l’ambulància que el seu fill encara respirava. Maria Teresa, la titular de la drogueria pròxima a Speed es va deixar l’espectacle taurí que estava presenciant a la plaça de bous quan li cridaren al mòbil; «eren les 22,45 aproximadament i em va sentar tan mal la notícia que m’en vaig anara, m’ha dolgut molt, cada vegada et trobes menys segura». Algú recordava que fa dos anys, José va patir una pallissa a mans d’uns atracadors.

Rubén, que treballa de cambrer en el bar del costat deia molt afectat «mai te creus que una cosa així et pot passar, ara ha estat molt propo, nosaltres tancarem el bar poc abans de les 10 de la nit, m’ haguera pogut passar a mí.

Un home major anomenat, Antonio, era dels més consternats del barri; «era un xaval fenomanel i la senyora igual, quan li demanava un paquet de tabac, recorde que ell sempre somrient em contestava -i dos també-«.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here