90 clavells blancs i l’exigència de justícia recorden les víctimes de l’accident de metro del 2006

0
72

Un total de 90 clavells blancs i l’exigència de responsabilitats i de justícia han servit per a homenatjar els 43 morts i els 47 ferits a l’accident de metro del 3 de juliol del 2006, registrat a l’altura de l’estació de metro de Joaquín Sorolla –abans anomenada Jesús–. Hui, 3 de juliol, s’han complit sis anys des que es va registrar l’accident, i els familiars i amics de les víctimes, seguixen sense «rendir-se», demanant «justícia» i recordant els seus. Dos de les víctimes eren de la població de Real i un altra d’Alcàntera de Xúquer.

En esta ocasió, s’han concentrat durant cinc minuts en un parc pròxim al punt en el qual s’ha produït l’accident, en un jardí ubicat a l’encreuament del carrer Sant Vicent amb el carrer Roïs de Corella.

Allà, en este lloc, el primer que han fet els familiars ha estat guardar cinc minuts de silenci. Després d’això, un membre de l’associació de les víctimes ha llegit un manifest i, seguidament, els assistents han anat dipositant un clavell blanc al jardí en record a les víctimes, mentre sonava de fons música de la Colla dolçainers El Rossejat. Cadascun portava el nom de la persona que va morir o ha resultat ferida a l’accident.

Beatriz Garrote, la presidenta de l’Associació de Víctimes del metro 3 de juliol, ha lamentat que hui es complisquen ja sis anys de «silenci» i «sense que se sàpiguen verdaderament quines són les causes de l’accident». «I sense que ningú done la cara», ha criticat entre llàgrimes.

Garrote ha destacat que l’accident es va produir perquè «faltaven mesures de seguretat» i, tot i això, «seguim sense saber per què faltaven, qui eren els responsables d’haver-les lloc, i per què es va decidir no posar-les». Sis anys –ha afegit– «sense que hi haja una investigació completa de per què ha passat l’accident».

Sobre esta qüestió, ha lamentat que l’únic que se’ls ha dit als familiars i amics és que el conductor anava molt de pressa, però en este punt ha discrepat i ha afirmat que «una única causa no desencadena un accident».

Ara, l’objectiu, és aconseguir que s’investigue el que va passar i aconseguir una societat «en què fets com estos no queden fàcilment impunes». Les autoritats, ha afegit, «han de donar la cara i han de tractar als afectats amb honestedat i decència». «En el nostre cas –ha lamentat– no ha estat així, però volem que això canvie en el futur».

L’ESPERANÇA

El manifest que han fet públic els assistents a l’acte commemoratiu posava en relleu que els afectats no han de perdre l’esperança que «algun dia se sabrà la veritat, es farà justícia». «Esperem que algun dia se sàpiga la veritat sobre l’accident i es faça justícia. Per això aguantem i resistim, mes a mes, cada dia 3», s’indicava.

Del text també es desprenia que l’obligació de l’Estat «no pot reduir-se a una indemnització monetària», ja que això «implicaria mantindre la impunitat a canvi de diners». Tot i això, la seua obligació «és descobrir les verdaderes causes perquè això no torne a succeir, i perquè els responsables assumisquen la seua responsabilitat».

EP

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here