Ara toca Fuster / Opinió: Diego Gómez

0
89

El diumenge 21 de juny de 1992, avui mateix fa vint anys, ens deixava Joan Fuster. No sóc un gran entés i erudit de l’obra de l’assagista suecà, però tothom reconeix que Joan Fuster ha estat un dels escriptors més importants de la nostra literatura i un exemple de l’intel·lectual compromés amb el seu país. La seua obra i també la seua trajectòria cívica han exercit una gran influència sobre la societat valenciana, a la qual ha dedicat bona part de la seua reflexió.

Però la figura de Fuster no s’esgota en la seua ingent obra literària. Com reconeix Antoni Furió. L’escriptor suecà ha estat tot un exemple. Independent de qualsevol obediència partidista, es va posar al front de nombroses entitats cíviques i culturals: des d’Acció Cultural del País Valencià o les fundacions Gaetà Huguet i Josep Renau a Omnium Cultural o l’Institu d’Estudis Catalans. La seua actitud ferma i honesta li va reportar sovint l’hostilitat dels sectors més reaccionaris de la societat valenciana que arribaren a atemptar contra la seua vida en els anys difícils de la transició.

No anomenaré els nombrosos premis i honors que va rebre. Tal vegada encara caldria, afegir algun reconeixement oficial pendent i esquiu per cremor i enveja política. Sols faig esment de l’homenatge de la Trobada de Centres en Valencià del passat mes d’abril a Antella, on junt al riu Xúquer (el riu de la Ribera, el riu que ompli de vida les partides de la Sueca natal del nostre escriptor), les escoles i instituts de la comarca recordàvem el 50 anys de la publicació de Nosaltres els valencians.

Menysprear i insultar a Fuster acusant-lo de catalanista i traïdor, a hores d’ara, no toca. Fuster mereix el reconeixement de tots i totes els valencians i valencianes que estimen la seua terra. Ja ho va dir ell mateix: qui estima el país no fa qüestió de la llengua. Perquè els hereus d’aquestes paraules, sabem que ara és el moment d’estimar el nostre país, la nostra llengua, i la nostra cultura. I per això hem de proclamar ben alt que el valencià obri les portes a les llengües i al plurilingüisme, obri les portes al futur. Hem de mantenir-nos ferms en la nostra convicció, obrir els ulls i guaitar el present amb la dignitat que es mereix la nostra escola, la nostra llengua i el nostre poble.

En aquest aniversari de la mort de Joan Fuster, els valencians i valencianes necessitem coratge per alçar de nou els nostres somnis que estan per terra, en uns temps de vertigen, en uns moments de perduda de participació i de democràcia, on la corrupció, l’autoritarisme i el personalisme es troben per damunt dels interessos comuns i el benestar públic. Ara toca Fuster, perquè hem de continuar provant de tenir prou coratge i compromís (el mateix que Fuster i Bausset) per a seguir caminant en la fugida col·lectiva cap a la normalitat democràtica i la llibertat.

Diego Gómez

(Compromís per Alzira)

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here