Reviscolem el 9 d’octubre /Opinió: Diego Gómez (Compromís per Alzira)

0
202

La figura potent, rellevant i atractiva del rei Jaume I, porta ja un grapat d’anys sent el referent didàctic de les nostres escoles, de les escoles del País Valencià que identifiquen les nostres senyes d’identitat, les nostres festes i tradicions, i el nostre patrimoni cultural i lingüístic amb la reivindicació de la celebració del 9 d’Octubre com a Diada Nacional de tots els valencians i valencianes.

La celebració del 9 d’octubre i de l’entrada del rei Jaume I a la ciutat de València, no ha de servir sols per omplir-se la boca reivindicant el regne de València, per a recordar la seua figura de jurista, de conqueridor, per a embolicar-se amb la senyera per un dia i per a dur flors al seu monument. El rei Jaume I ha de continuar sent la imatge pedagògica de l’escola en valencià, d’eixa escola que es construeix dia a dia amb la intenció potenciadora de la nostra imatge com a poble dins d’un món cada vegada més multicultural i multilingüe.

I a hores d’ara, quan el desficaci de la crisis, de l’atur, de la bombolla immobiliària, del boom urbanístic i la desfeta del nostre territori es fa sentir també a les aules, és quan intentem explicar al nostre alumnat la desaparició de la nostra agricultura tradicional, del nostre teixit industrial, de la necessitat d’un consum responsable o la sobreexplotació del nostres recursos naturals entre d’altres, per què no utilitzar també les ensenyances del rei conqueridor i recordar el coneixement, l’estima i la defensa del seu territori en el tractat d’Almizra (1244) en les seues paraules front a les exigències castellanes d’apropiar-se de la ciutat de Xàtiva després d’escoltar als seus assessors: “donar Xàtiva és com obrir una porta en una paret mitgera”. Aquest 9 d’Octubre hem de reivindicar el nostre País, les nostres comarques, els nostres pobles, hem de redescobrir als ulls de tots els valencians i valencianes, els d’ací i els nouvinguts, un territori digne, amb un passat i amb un futur sostenible per a les futures generacions.

Possiblement, Canal 9 no retransmetria en directe l’entrada triomfal del rei a la ciutat de València, tal vegada perquè l’esdeveniment estaria cobert per les càmeres de TV3, si tinguérem senyal. I no caldria confondre a l’electorat i continuar negant la unitat de la llengua d’allò que el rei Jaume va construir i que aleshores s’anomenava Corona d’Aragó. Però, malgrat tot el desficaci, aquest 9 d’Octubre hem de continuar reivindicant els nostres drets i les nostres llibertats per continuar construint un País democràtic i participatiu, i d’això a les nostres escoles i instituts en volen continuar sabent i aprenent. El rei Jaume no acceptaria cap imposició, negociaria i escoltaria, utilitzaria les seues estratègies, la seua pedagogia de consens i sobre tot sabria respondre a les necessitats bàsiques i reals del seu poble, que a hores d’ara s’ofega en una mar d’obscuritat, corrupció i manca d’honestedat dels seus dirigents.

Un altre tarannà del nostre heroi, és el reconegut com legislador. I parlant de lleis, cal recordar que la LUEV (La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, 1983), és l’instrument de normalització lingüística del poble valencià, que va estar aprovada sense cap vot en contra i amb un gran consens social. Malgrat la seua validesa i necessària projecció, ha hagut i hi ha una manca de voluntat política per a desenvolupar-la i dur-la endavant. Aquesta és la realitat actual de la LUEV, una llei que a nivell d’Ensenyament ha estat suficientment positiva, però que a nivell d’Ús resta francament coixa. Front aquesta dialèctica, el rei Jaume, reuniria el seu Consell i marcaria actuacions agosarades, més enllà de les paraules, amb fets concrets com: la Direcció General de Política Lingüística l’adscriuria a Presidència; el valencià seria la llengua vehicular del sistema educatiu valencià i matèria obligatòria en les zones castellanoparlants; faria una proposta legislativa per a reconèixer el requisit lingüístic, donaria reforços positius per a l’ús de la nostra llengua en els mitjans de comunicació, etc.

Reviscolem aleshores, la celebració del 9 d’Octubre i la pedagogia del rei Jaume. Cal continuar cridant en veu alta a la nostra societat, que el valencià és qüestió de tots i de totes, també dels polítics, també dels nostres representants. El valencià no ha d’estar en el centre de les batalles polítiques, no pot ésser l’arma per atraure o menysprear els vots dels ciutadans i ciutadanes. El valencià és l’eix transversal que ens uneix, que ens projecta cap al futur com a poble, que vertebra el nostre territori i la nostra cultura. Felicitem-nos de la nostra Diada Nacional i demostrem que som un poble en moviment perquè tenim una llengua que camina.

Diego Gómez – Regidor de la coalició Compromís per Alzira.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here