Tomás Pla complix el mig segle de penyista mentre les casetes de les penyes cadafaleres d’Algemesí es fan quarentones

0
354

Juan Bletrán es prepara per cuinar una paella

Tomás Pla (esquerre) junt altres veterans penyistes

Tomás Pla  i Juan Beltrán son dos experts muixeranguers i cadafalers que han celebrat distints cumpleanys davant la tradicional festa dels bous d’Algemesí.

Pla és un dels penyistes més antics que enguany ha fet ni més ni menys que  50 anys acodint a la cita taurina. Només tenia que 10 anys quan va començar a la Penya Wisky, és va consagrar en la despareguda Penya Verdolaga i ara lluix els galons de veterà amb la penya Llambrigol junt altres companys cuasi tan antics com, Ramón Galbis, que fa 44 anys.

Tot i reconèixer que en este últim mig segle la festa «ha canviat a millor» recorda amb enyorança la década dels 60, «hi havia molta feina al camp i és donavem presa per arribar a les 2 de la vesprada al encierro i a la solta de la vaqueta en el carrer Muntanya». I afegix «la festa sempres s’ha adaptat a les circunstàncies econòmiques, antigament es feia durant dos caps de setmana». També recorda els temps en que cada penya organitzava el seu ball llogant un magatzem, després el ball és va unificar, «per la nit actuaven les germanes Amaya que estaven de molt bon vore, no hi havia altra cosa» diu sentat junt a la caseta de la penya Llambrigol mentre ven una entrada per a la correguda de la vesprada.

A l’altra banda del par Salvador Castell, es troba la caseta de la penya Fanecaes de Mao, on Juan Beltrán, qui agafá a Pla el testic de mestre muixeranguer, fa história mentre cuina una paella. Una caseta que va nàixer l’any 1971 abans que la resta  de les penyes que alçaren la seua de forma progressiva. «El ball anava decaiguent faltava algon per la nit -fa memòria Juan- per la nit anavem a sopar als bars i en exisia massa car». A les casetes «començaren a fer-se primer els sopars i després continuaren amb els dinars».

Recorda haver estat esta caseta «dos anys en solitari i poquet a poquet s’incorporaren, la Verdolaga, Llambrigol i d’altres». Mentres tant s’incorpora a la feina altre veterá cadafaler, Juan Carrasco amb 48 anys d’experiència. Un convidat il.lustre escolta atentament l’històrial de la Setmana de Bous d’Algemesí; Jordi Bertrán, programador cultural de Tarragona, casteller i seguidor de les dos festes per excel.léncia d’este poble riberenc. El que més li cridà l’atenció és la plaça, «em recorda a la de la localitat catalana de Cardona, tot i que ésta és prou més gran que aquella».

Respecte a que la seua trajectòria festiva és prou paralel.la a la de Tomás Pla, Juan Beltrán fa la següent reflexió, «solem ser els mateixos als que li agrada la festa, per això s’involucrem tant en les danses com en la Setmana Taurina, això sí jo no soc faller, tot i que la meua dona cus per a les falleres».

Tomás i Juan , tot i que ja han superat els 60 anys, solen fer el programa fester complet a diari; a les 8 del matí van al «encierro», cap a les 9 solen esmorçar a la caseta, després descansen una miqueta i al voltant de les 12 prenen la direcció de la caseta per preparar el dinar. Una dutxa a casa per refrescar i vestir-se de forma adient son els prolegòmens de la seua partida cap a la plaça, això sí acompanyats per la bota de ví i el berenar. Un descanset després de la correguda i de nou els espera la caseta al Parc Salvador Castell. Cal recuperar forces per a la mitja nit estar en condicions de tornar a la plaça on els espera l’espectacle nocturn.

La caseta i la plaça de bous són el centre neuràlgic dels 9 díes que dura una festa de varios segles que acaba i comença la mateixa data, enguany este diumenge 2 d’octubre.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here