Més enllà del campanar del poble

0
129

OPINIÓ: XAVIER CANTERA/FRANCESC GIL

Al final del programa electoral de cada poble, haurien de redactar-se uns quants punts que indicaren les prioritats que les candidatures socialistes defenen en l’àmbit comarcal i que repercutixen, per estar en una economia globalitzada, en el benestar dels veïns que viuen a l’ombra del campanar de cada poble. L’experiència dels últims anys així ens ho aconsella. L’esquema organitzatiu dels Socialistes Valencians no contempla la coordinació comarcal al no ser la comarca un terreny electoral, la qual cosa ha motivat l’abandó de les accions compartides per diferents pobles per  potenciar l’economia, l’ecologia i, en una paraula, la qualitat de vida dels nostres conciutadans. Hem pensat que al desaparéixer l’àmbit comarcal de la nostra organització, també esta realitat geogràfica, econòmica i de convivència ha desaparegut de la nostra esfera d’influència i que els seus problemes es poden reduir a la  simple administració de les mancomunitats o dels consorcis.

Crec que és necessari alçar la vista per damunt del nostre campanar, superar el seu curt recorregut per a molts problemes i pensar, com  organització, amb capacitat de gobernar per al futur, a unificar, amb altres companys polítics, projectes econòmics, estalviar despeses en inversions, preparar iniciatives que després es poden materialitzar en diversos fòrums administratius de la zona i, tot açò, no amb la mirada estreta del partidisme, sinó pensant en el desenvolupament econòmic i social de la Comarca.

Independent dels contactes amb altres pobles per la redacció dels programes locals, hem de donar la impressió que som capaços de gestionar i de programar tota un sèrie d’actuacions que aporten garanties i eficàcia al desenvolupament econòmic compartit, per mitjà de la unió de totes les candidatures socialistes de la Comarca per centrar les prioritats, evitar duplicar els esforços i reforçar, amb la unitat de tots, les demandes a altres administracions ( europea, central i autonòmica) que deuran ser les que financen les obres i serveis. Estic pensant en polígons industrials, depuradores, conduccions d’aigua potable sense nitrats, vies de comunicació, tractament de residus, centres residencials per a persones dependents, infraestructures contra les riuades, palau de congressos, instal·lacions esportives, turisme interior i de costa, coordinació de fires i esdeveniments comercials, en una paraula, tot  allò que afecte el desenvolupament econòmic sostenible de la Ribera com a nucli obert i coordinat de convivència solidaria i de qualitat.

Davant de la crisi econòmica que patim, creguem que no és el moment de repetir els mateixos esforços cadascú a l’ombra del seu propi campanar. Hem de pensar en millorar les grans infraestructures que creuen la nostra comarca: els rius, les carreteres, les vies fèrries, les línies elèctriques i també l’agricultura i els servicis.

Fent aquest esforç, els socialistes de la Ribera donaríem una nova imatge de ser un partit responsable, amb capacitat de governar, ens ajudaria a estudiar i preparar amb temps els temes que després passaran a debat i aprovació en els òrgans de la Mancomunitat o dels Consorcis i sobretot, als grups parlamentaris de les Corts Valencianes, del Congrés i del Senat de Espanya i del Parlament Europeu. És des d’allí, d’on poden vindre els recursos per a projectes seriosos, que valguen la pena per al futur dels pobles de la nostra Comarca.

Fins i tot, creguem que cal anar-hi un poc més enllà com han fet els alemanys al aprovar una norma que diu que no pot haver-hi cap poble amb menys de 8000 habitants o cosa semblant. La idea aniria, per posar un exemple clar: la gestió del serveis per ajuntaments menuts front a grans empreses, genera, d´una banda, corrupció, i, d’altra, preus ineficients per carències negociadores. En un mon global tenim que tendir a fer unitats públiques eficients i suficienment grans per poder prestar serveis amb qualitat i a un preu assumible.

Ara, és una qüestió polèmica donat el «provincianisme» existent. D’altra banda, com passa a les Diputacions, hi hauran ressistències dels partits perquè això va contra el “pesebre”d´alguns. Un altre exemple és el de la CV-35 que volen passar pel nord d’Algemesí: un contrasentit més, ofega l’accés sud d’Alzira (polígon i hospital) i obliga a eixir pel pont groc i pel pont d’Algemesí. Un altra idea és proposar l’inici d’apropament d’Alzira-Algemesí-Carcaixent, per a fer una unitat administrativo-política de futur, des de una perspectiva global. Cal obrir el debat.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here